Horari: 15.30 a 20.00
Objectius:
- Participar en el taller d’UTAC adreçats a professionals de CDIAP
- Detectar les mancances de comunicació d’infants amb discapacitat motriu
- Aprendre propostes d’intervenció per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació en infants petits amb discapacitat motriu.
Activitats i Continguts: Observació de vídeos, discussió i propostes d’intervenció. Estratègies de comunicació amb infants petits amb discapacitat motriu.
Instruments i/o tècniques: Anàlisi de vídeos, full de registre.
Indicadors d’avaluació: detectar tant mancances com potencialitat en les estratègies de comunicació.
En aquesta sessió assisteixen 3 CDIAPs, cada un d’ells aporta un cas.
1er cas. Es tracta d’un nen de 6 anys afectat per una paràlisi cerebral tipus tetra espàstico – distònica (afectació de les 4 extremitats, sent més funcional la mà esquerra). No s’aguanta dret. Pot gatejar i es desplaça a vegades amb un caminador tipus Pony. No fa la pinça i agafa coses de forma global. Fa aproximacions sonores d’algunes paraules però no se’l entén. A casa parlen anglès, urdu i castellà. Bon nivell cognitiu.
La logopeda del CDIAP explica que des de l’última sessió han unificat el plafó i sempre el porta a sobre, han fet com una llibreta amb les anelles a la part de dalt, i alguns plafons estan doblegats en forma de tríptic, té els plafons estructurats per categories. A cada plafó de mida DIN-A4 té 3 pictogrames metalingüístics (gràcies, ajuda, i canvi de tema). La logopeda diu que volen afegir un plafó d’expressions de tipus més social i treure els pictogrames metalingüístics de tots els plafons, i només deixar-los en aquest nou. La psicòloga de la UTAC no ho recomana per dues raons, per una banda el nen encara no acaba de tenir assolits els pictogrames metalingüístics i per l’altra, el CDIAP li dóna l’alta per edat i agafarà el cas el CREDA, i no saben quin grau de seguiment tindrà tot el treballat fins ara.
També comenten que el nen és qui demana tenir el seu plafó per dir coses i si no el té s’enfada, el nen ha descobert que gràcies al plafó pot dir moltes coses i interactuar amb l’entorn.
Vèiem el vídeo, vèiem al nen parlant amb la logopeda, passa molt ràpid els fulls del plafó, té clares les categories, senyala els pictogrames amb el dit índex de la mà esquerra. Hi ha molt canvi en pocs mesos, ha evolucionat molt. Ara els pares ho accepten i veuen la utilitat, abans no veien la necessitat, però el nen és qui ha fet camí, demostrant que amb el plafó pot dir moltes coses i fer demandes de manera entenedora.
La logopeda comenta que quan apareix vocabulari nou i no el té en el plafó, el nen reclama que li afegeixin el pictograma. La psicòloga de la UTAC comenta que és important ensenyar estratègies per poder dir paraules que són polisèmiques i algun dels seus significats no hi és, també suggereix afegir un pictograma que signifiqui “semblant a ...”
La psicòloga comenta que és molt important agrupar els pictogrames; agrupar-los per categories, però dins les categories també podem classificar per classes, per exemple, “animals” és una categoria, però després, podem agrupar els pictogrames d’animals, per exemple, en mamífers, marins, domèstics ...
El següent pas en aquest nen, per poder anar més enllà seria que fes servir un Tablet PC i amb veu, això agilitzaria molt la comunicació.
Cas 2: Nen de 2 anys i 2 mesos amb una paràlisi cerebral tipus tetraparèsia espàstico– distònica amb més afectació del costat dret. Bon nivell cognitiu, és intel·ligent i té molt interès en comunicar. És un nen molt afectat motriument. Només fa sons. Diu si i no amb moviments del cap. No està solucionat el problema del control postural. Les professionals del CDIAP comenten que la família està com en estat de shock, ara comencen a ser conscients de les dificultat del seu fill, i són moltes coses i fronts que tenen oberts, una cadira adaptada, unes fèrul·les pels peus, un bipedestador i els plafons de comunicació. La família és una mica reticent als plafons, la mare diu que ja l’entén. La fisioterapeuta del CDIAP fa servir dos plafons, un de roba i un altre de jocs.
Des del CDIAP volien introduir una llibreta de comunicació a veure que al nen tan capaç, però ara donades les circumstàncies pensen que és massa per la família i de moment utilitzaran els pictogrames a través del joc en les sessions del CDIAP i fent partícips al pare i a la mare. Com amb les mans no és gens precís i pot portar a confusions es decideix que faci indicació amb la mirada mitjançant encerclament assistit. La logopeda ens ensenya els plafons que tenen fets; han fet diferents plafons per diferents activitats, no per categories, això fa que alguns pictogrames es repeteixin varies vegades. La psicòloga comenta que és millor fer els plafons per categories perquè així facilitem anar a buscar la paraula que necessitem i és la mateixa en diferents contextos de comunicació. També proposar en cada plafó agrupar pictogrames en escacs (deixant quadres en blanc) així el nen ha de triar en quin bloc està el que vol i un cop estem en el bloc que vol, l’adult fa encerclament assistit.
La psicòloga ha vist que hi ha un pictograma que és “on anar”, i comenta que això no pot ser, no podem oblidar que cada pictograma és una paraula i per tant s’ha de fer un pictograma per “on” i un altre per “anar”. També veu que en el plafó del racó de les nines només hi ha objecte però no hi ha pictogrames d’accions que es poden fer; cal posar les accions perquè són signes de comprensió i més generals.
Un altra cosa que s’ha de canviar, és que tenen un pictograma que és la “vaca margarita”, no és correcte per dues raons, primer perquè són dues paraules i després perquè el nen pot agafar la vaca margarita com a vaca genèric.
Al vídeo es veu a la logopeda interaccionant amb el nen, ella li pregunta “vols jugar a ... ?, assenyalant el pictograma i dient el nom de l’objecte, es veu com el nen diu “si” amb el cap, i desprès diu “no”, i la logopeda va fent el mateix en cada pictograma. Aquí és molt important amb l’objectiu de funcionalitzar el si i el no que quan el nen diu si s’ha d’interpretar com a tal, i si després no vol jugar, ell segur que farà algun senyal per fer-ho saber.
Després es veu al nen i a la logopeda jugant amb la nina i li donen de menjar, per saber que li poden donar de menjar, la logopeda li va presentant els pictogrames de menjar, la dificultat està en què la logopeda no acaba de seguir les senyals del nen.
Després entra el pare a la sessió i la logopeda vol fer servir el plafó perquè el nen indiqui al pare a que han estat jugant, però el nen interpreta que ha de triar un altre joc, però quan el que indica amb el plafó és el pare, llavors el nen entén que li ha de dir al pare a que ha jugat amb la logopeda.
Cas 3: nen de 3 anys amb una paràlisi cerebral tipus tetraparèsia espàstico-distònica, estrabisme i microcefàlia. Té marxa autònoma, i la manipulació molt grollera, fa algun so i aproximacions a la paraula, bona comprensió del llenguatge.
La logopeda del CDIAP i l’educadora de l’escola bressol comenten que el problema és que la família no accepta els plafons, però que no pressionen perquè la família no està preparada i cal donar-los temps.
Han confeccionat plafons monogràfics amb pictogrames de 5x5, tots són en blanc i negre, excepte el plafó dels colors. Ara el nen té un plafó de colors, un de formes, un de contes, un de cançons i un d’emocions. La psicòloga de la UTAC comenta que està bé però que tot això són signes de comprensió i cal afegir signes d’ús, és a dir, en el plafó de contes ha d’haver el signe de conte. També faltaria afegir posar en cada pictograma la paraula en majúscula.
Una altra cosa que comenta la psicòloga és que ara que aquests plafons són útils al nen i s’ha comprovat que funcionen, es pot anar més enllà i pensar en un format de plafó; l’educadora que com pot passar pàgines poden fer un tipus llibreta (sobre això la psicòloga diu que encara que el nen no pogués passar pàgines li faríem igual de llibreta, i les pàgines les passaria l’adult).
En el vídeo es veu el nen a l’escola bressol, utilitzen el plafó de cançons, una vegada perquè el nen triï la cançó que vol que es canti, i una altra perquè digui quina cançó acaba de cantar l’educadora.
Després el nen ha de dir amb el plafó quin és el color que hi ha a la paret (és el verd). El nen no ho acaba de tenir clar, i l’educadora li pregunta on està el color? La psicòloga comenta que seria més correcte preguntar “quin és el color que hi ha a la paret? ; s’ha de tenir en compte que els pictogrames de colors no són colors sinó la paraula. Com veiem que el nen no ho sap, millor no fer preguntes tancades de si o no perquè aporten poc a nivell cognitiu, i pot acertar per casualitat, ni tampoc fer preguntes obertes, el correcte seria fer la pregunta oferint al nen dues opcions “El color de la paret és verd o és blau, assenyalant el pictograma corresponent en cada cas.
Reflexions: després dels tallers crec que cal tenir en compte les següents conclusions
- És important tenir clar que cada pictograma és una paraula
- Són molt importants i fonamentals les estratègies d'interacció i els models que ofereix l'adult per tal que l'infant aprengui la utilitat d'un sistema de comunicació augmentatiu o alternatiu.
- Sovint, els infants veuen abans la utilitat d'un plafó que els seus familiars.
- S'han de tenir en compte tant els signes d'ús com els de comprensió, normalment els signes d'ús són els signes específics, i els de comprensió els genèrics. Es recomanable començar amb els específics, sense deixar de posar els generals que al principi farà servir més l'adult que no pas l'infant, què farà servir abans els d'ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada