Fase 4. Seguiment d'un cas d'educació infantil

Data: 08.04.2010
Horari: 15.30 a 20.00
Objectius:
· Participar en el taller d’UTAC adreçats a professionals de CDIAP
· Detectar les mancances de comunicació d’infants amb discapacitat motriu
· Aprendre propostes d’intervenció per afavorir el desenvolupament del llenguatge i la comunicació en infants petits amb discapacitat motriu.
Destinataris: infants amb discapacitat motriu i els professionals dels CDIAPs
Activitats i Continguts: Observació de vídeos, discussió i propostes d’intervenció. Estratègies de comunicació amb infants petits amb discapacitat motriu.
Instruments i/o tècniques: Anàlisi de vídeos, full de registre.
Indicadors d’avaluació: detectar tant mancances com potencialitat en les estratègies de comunicació en infants en edat primerenca.

En aquest taller estava prevista l'assistència de professionals de 3 cdiaps, però finalment s'excusen 2 i només assisteixen professionals d'un cdiap, concretament venen dues logopedes i la fisio del cas. Així que en comptes d'un taller es fa un assessorament personal d'un cas.
Els tallers destinats als cdiaps els porta a terme un membre de l'equip UTAC que és psicologa i logopeda.
Primer de tot la psicologa els informa que la casa BJ (casa de tot tipus de materials adaptats) ha fet una traducció de jocs de causa - efecte per infants petits per fer servir amb commutador i/o ratolí, i en seran els distribuïdors. Els regala una demo que dura 14 dies. També els recomana alguns dels jocs als quals es pot accedir des de la web de la UTAC. S'utilitzin els jocs que s'utilitzin, la psicologa recomana que abans d'utilitzar els jocs amb els infants, juguin els professionals per veure les possibilitats i valorar l'adeqüació.
Quan comencen a parlar del cas concret les professionals del cdiap comenten que han reduït la mida dels pictogrames, ara fan servir pictogrames de 7x7; també comenten que ara el nen té més capacitat d'espera. Els pictogrames són contrastats, el fons negre i la figura blanca; la psicologa comenta que també podria ser el fons blanc i la figura negra, o també combinar groc i negre. En quant a la mida dels pictogrames i del contrast, la psicologa comenta que ara cal anar provant ja ques estem en una fase d'intervenció - avaluació perquè encara no es té clar què i com veu aquest nen.
Les professionals comenten que per introduir l'ús dels pictogrames a casa li han donat a la família el pictograma de iogurt i de fruita perquè el nen trii  a l'hora de berenar entre un iogurt o un "potito" de fruita. Sobre això la psicologa adverteix dos errors: per una banda, d'aquesta manera el nen està aprenent que "fruita" és un "pot", i per l'altra que "iogurt" és específic i "fruita" genèric. En l'aprenentatge dels primers signes i/o pictogrames aquests haurien de ser específics (els que estan dins les categories) i intentar no barrejar un específic amb un genèric.
El problema és que aquest nen no menja peces de fruita, llavors en aquest cas el correcte seria utilitzar el pictograma de "compota" (també es pot afegir en el mateix pictograma de compota un pictograma petit de la fruita de la qual sigui la compota). Una altra possible manera, seria fer els pictogrames a partir de les etiquetes del iogurt i del potito (si sempre menja el mateix). El que si feia bé el nen es triar entre els objectes reals de iogurt i el potito. La psicologa comenta que de totes les activitats quotidianes es pot fer que trii entre dues opcions amb objectes reals, ja que encara no està clar el nivell de visió i abstracció, però així segur que l'infant aprendrà a ser un subjecte actiu, de moment les seves paraules seran els objectes.
Sobre això, la psicologa recomana la lectura del capítol 7 del llibre de von Tetzchener, "La elección de los primeros signos".
Posem el video i podem veure a l'infant amb la logopeda, els veiem asseguts un davant de l'altre, al video se'ls veu de perfil i al fons un mirall (la logopeda s'adona que el mirall és un element de distracció i que l'hauria de tapar en aquestes situacions que no es necessita).
La logopeda el fa escollir entre un "conte" o jugar amb "animals". Aquí l'error torna a ser que per jugar a animals la logopeda li ensenya un lleó (així l'infant a aprendra que un animal és un lleó), el correcte seria que escollís entre una capsa d'animals i una de contes, un cop el nen tria els animals, hauria de triar per exemple entre un lléo o un elefant. Vèiem que quan la logopeda presenta el lleó i el conte, el nen tria el lleó fent la onomatopeia. Un cop a triat el lleó, la logopeda l'apreta perquè faci el soroll i l'apropa al nen. Quan para, el nen demana més picant la mà a la seva cuixa. Després el nen fa el signe d'elefant posant el braç com si fos una trompa perquè la logopeda li canti la cançó de l'elefant. Els pictogrames d'animal i conte estan a sobre la taula però falta el model de l'adult, és a dir, quan la logopeda parla hauria de fer el signe i assenyalar el pictograma corresponent si volem que l'infant aprengui a utilitzar els pictogrames com a forma d'expressió. Això s'anomema "models d'ús".
La psicologa comenta que si l'infant ha fet el signe de "ja està" i l'hem entés, no podem exigir que ho digui, llavors l'adult li pot dir "d'acord, ja està".
Després posen un cd per cantar una cançó, l'infant col·labora a posar el cd a l'aparell. Sobre aquestes imatges la psicologa opinar que l'espai està poc habilitat, i que caldria habilitar l'entorn per fer que l'infant tingui un paper més actiu. Per exemple col·locar l'aparell reproductor de cds sempre en el mateix lloc i de forma visible per l'infant, i quan l'infant faci el moviment de la cançó, dir-li "exacte cantarem la cançó i posarem el cd" assenyalant l'aparell i fer-li mirar; després d'un temps seguint aquesta estratègia, farem "espera estructurada", és a dir, si l'infant fa el moviment de cançó, nosaltres li direm "si anem a cantar" i esperarem sense dir res a veure si mira cap al reproductor.
Una altra esratègia per fer l'infant més actiu és connectar la ràdio-cd a un temporitzador i un commutador perquè ho activi l'infant.
La psicologa explica que a la web de la UTAC, a l'apartat de descàrregues hi ha el "Tempo-UTAC", aquest programari ens el podem baixar per convertir un power point en una activitat de causa - efecte, o fraccionar una activitat, per exemple una cançó o un video de dibuixos de youtube.
Després veiem un altre video del mateix nen amb la fisioterapeuta, en la sessió, l'infant està dret en un bipedestador amb una taula devant, la fisio li presenta un piano i un conte perquè trii, i l'infant tria el piano, a banda dels objectes, també té col·locats en vertical els corresponents pictogrames, la fisio li marca l'objecte real i el pictograma i l'infant ara si que es mira els pictogrames, es veu clarament com el fet d'estar en una posició vertical li facilita mirar-los. La fisio li diu "molt bé, anem a tocar el piano, li ensenya el piano i després li assenyala el pictograma de piano. La fisio li treu el piano amb l'objectiu que el nen demani més, però com ell ja té clar com demanar més, la psicologa proposa que es treballi tornar a escollir entre el piano i per exemple unes maraques amb pictogrames (mirant o assenyalant).
La psicologa proposa que al final de la sessió, el fet de recollir també podem fer que l'infant sigui actiu, per exemple fent-lo triar quina joguina guardem primer, i ensenyant on desem la capsa de les joguines (en aquest cas, sempre s'haurà de desar al mateix lloc)
Conclusions:
- continuar fent servir pictogrames contrastats i de mida 7x7
- combinar-ho amb l'objecte real perquè encara no sabem el grau de visió i abstracció que té el nen
- el nen mira els pictogrames si aquests estan col·locats en vertical i l'adult li assenyala
- encara estem en fase d'intervenció - avaluació per poder decidir més endavant quin serà el sistema de comunicació d'aquest nen.

Quan acaba la sessió em quedo amb la psicologa que em posa en antecedents. El nen té una plurideficiència, no té un diagnòstic, tot i que si que s'ha vist que hi ha una afectació a nivell del cerebel, presenta nistagmus, no se sap del cert com veu i què veu aquest nen, quina és la seva visió funcional.
La psicologa m'explica que al gener va veure el cas per primer cop, el primer cop que li van presentar el cas, va veure un nen força desconnectat, amb moltes estereotípies i que connectava poc amb l'adult. Va veure que les sessions amb la logopeda eren poc estructurades i només parlava la logopeda, l'infant no entenia res de res i restava desconnectat i gens participatiu. Llavors els va donar les pautes que avui hem vist en els videos, fer servir objectes reals per representar les activitats, introduir pictogrames de mida més aviat grossa i de contrastats (negre-blanc), fer-lo triar entre dues activitats, en definitiva es tractava de fer l'infant actiu, interpretar els seus senyals i fer-los comunicatius, utilitzar signes que ajudin l'infant a estructurar l'entorn, a comprendre'l, i també a expressar-se.
Jo li he comentat que m'agradat el video perquè tot i que era un nen molt afectat, i encara s'estava a les beceroles de la intervenció, el nen en comunicava amb l'adult i s'intuïia que es podia anar més enllà ...

Reflexió personal: després de veure aquest cas, se m'ha confirmat la idea que tinc que en els infants amb necessitats educatives especials s'ha d'intervenir el més aviat possible, se'ls ha de proporcionar els suports necessaris perquè puguin connectar amb l'entorn, comunicar-se encara que sigui de forma alternativa, i ser partícips de les activitats quotidianes en la mesura de les seves possibilitats. No m'agradaria generalitzar però per la meva experiència he vist que moltes vegades els professionals dels cdiaps són poc intervencionistes i esperen, però jo crec que quan els infants són molt afectats encara s'ha d'intervenir abans i oferint els suports necessaris per evitar que aquests alumnes es desconnectin del seu entorn.